Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entre 100 i 125 km. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entre 100 i 125 km. Mostrar tots els missatges

dilluns, 25 de març del 2013

Badalona-Santuari del Corredor-Badalona (29-09-12)

BTT, natació


Una altra sortida que he perdut és la que vam fer el 29-09-2012,  una pujada al Santuari del Corredor per preparar unes variants de cara a la desena edició de la Badalona-Turó de l'Home. No hi ha ni imatges ni  fotos, la ruta tampoc era excepcional, l'hem fet molts cops, però el bon ambient que hi va haver i la pluja van fer que recordi aquell dia com un dels que m'ho he passat millor. Érem nens, nens que jugaven amb l'aigua, nens que reien... i un equip on tots anàvem a una. En la memòria dels que érem allí (Sacarni, Domingo, Super i jo mateix) quedarà per sempre com una sortida mítica. 
Aquesta és la crònica que va penjar l'amic Ramon (Sacarni) al Bttbadalona:

Grande, muy grande......................

Son las únicas palabras que me salen para describir la salida de hoy........

Lluvia?, pues no os voy a decir que no, pero hacia tiempo que no disfrutaba en una salida como lo he hecho hoy.
Allí estábamos, Pere, Super, Domingo y yo………….a las 7:00 de la mañana, con un cielo totalmente cubierto y amenazando lluvia………………
No sé si ha sido por tozudez o por inconsciencia, pero hemos continuado con lo planeado y nos hemos dirigido hacia el Corredor a probar dos o tres variantes para el BDN-Turó de l’Home de la semana que viene.
Nos ha empezado a caer agua a la altura de Nou Pins, pero hemos continuado.......... Nos hacemos el tobogán y justo llegábamos a la Creu de Can Boquet nos cae un aguacero que lo único que ha conseguido es que no nos paráramos en la Roca d’en Toni y siguiéremos adelante......
Ha dejado de llover, pero todo anunciaba que no nos iba a dejar sin mojarnos más............dicho y hecho, justo cuando llegamos a la cantera y tenemos que iniciar una de las variantes programadas, ha llover otra vez......es decir que la decisión estaba clara.........continuamos........

Por cierto, la variante no es exactamente como pensaba, sube mucho y es bastante dura, pero siguiendo por la pista habitual, después del sendero de las raíces, hemos encontrado un sendero a la derecha que es muy bonito y cicla-ble 100%. y nos lleva directamente a la misma entrada a Can Bordoi.

Allí nos paramos para comer unos bocadillos y sin que dejara de llover hemos subido al Corredor..............dios, no paraba de llover y cada vez la lluvia era más intensa, pero no se exactamente lo que nos movía pero seguíamos y seguíamos y cuando nos hemos dado cuenta estábamos tomando un café con leche calentito en el Corredor.......

Aquí Domingo y Super han hecho un intento de irse por carretera, pero el poder de persuasión de Pere a vencido y los cuatro y sin dejar de llover, no podía ser de otra manera, nos disponemos a iniciar la investigación de la segunda variante programada.................esta vez, siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, es bonita, disftutona y sin ninguna subida importante nos deja en la pista de Vallgorguina, poco antes de la casa bonita (No me acuerdo como se llama)......................hemos bajado por la variante que hicimos el fin de semana Lluis, Guillermo y yo, y nos hemos plantado en la carretera...................

Aquí, nuevamente hemos dudado, en irnos a Sant Celoni a coger el tren o volver por el track del Turó Light y a que no os imagináis lo que se ha decidido.........................pues si, hemos vuelto por el track, como no................

Un camino lleno de charcos que hemos disfrutado como auténticos niños pequeños...........incluso hemos tenido que cruzar el río y la fuerza del agua nos ha hecho emplearnos a fondo para aguantar el equilibrio.

A la altura de Vilanova del Valles nos hemos ido a la carretera porque la hora apremiaba y se nos estaba echando el tiempo encima. Y menos mal que lo hemos hecho porque la intensa lluvia que nos ha caído hasta llegar a casa ha hecho que el río se comiera literalmente el camino.....................

Hemos llegado mojados, cansados, pero con una satisfacción que solo sabemos nosotros.


Un placer el rodar con estos tres monstruos de la bicicleta de montaña...................

 Aquest és l'enllaç al track del Sacarni:

UN CORREDOR PASADO POR AGUA


I si voleu unes petites cròniques més, les trobareu a Bttbadalona.com 

 

dilluns, 4 de març del 2013

Montgat-Turó de l'Home-Sant Celoni (18-08-2012)

Btt
Han passat uns quants dies i el record de la calor que ens va fer aquell dia encara és ben viu. Tant de sol em va afectar una mica i a l'Estany d'en Viada, que és a uns 1000 m, estava mot cansat. Sort del cafè que ens va oferir la Cristina, que em va reviscolar. Moltes gràcies!.  Poso aquí la crònica que he pogut recuperar de Bttbadalona, ja que aquesta va ser una altra de les rutes que vaig perdre quan es va espatllar el disc dur del meu ordinador.

Doncs sí.
Vam sortir de l'estació de Montgat amb una bona sorpresa, la nova bici del Pino:


Aquí la tenim al Mirador de Premià, on no calia mirar cap altra cosa

Vam fer la ruta pel camí habitual, a ritme tranquil i sense complicacions. Passat Can Bordoi i ja pujant al Corredor, ens vam trobar amb l'Óscar i en Manoleitor, que no para d'anar amunt i avall


Ja amb força calor  vam travessar el riu. Aquest cop, per desgràcia, no ens vam mullar gens


Anar fins Mosqueroles va ser relativament fàcil, tot i la calor. Allà ens vam aturar una mica per menjar. En Pino estava perfecte, jo ja em començava a trobar malament


De Mosqueroles (que és a 400 m sobre el nivell del mar) vam anar pujant pels caminets habituals fins enllaçar amb el GR-5,  molt ample i amb poca ombra. Passat el desviament de Can Gensana, ens van passar un grup de cavallistes molt simpàtics. Jo allà estava molt cansat, tenia tan poques forces que no pensava poder arribar al cim. Només mirava al GPS els metres de desnivell que em faltaven per arribar als 1000 de l'estany d'en Viada, que costaven molt d'anar pujant.


A l'estany la Cristina, una de les cavallistes, ens va oferir fruita deshidratada i cafè amb llet descremada, que portava calentet en un termo. Cristina, moltes gràcies. A mi em vas salvar d'una bona, el cafè i la llet em van servir per poder arribar, amb més pena que glòria, a dalt de tot


El que estava pletòric era el Pino, que es va carregar de paciència esperant-me


I fins i tot em va fer la foto amb les vaques


Després d'una aturada sota un arbre per descansar una mica, amb el termòmetre del GPS gairebé amb febre, vam arribar a dalt. En Pino no en tenia prou, havíem de pujar a l'antena, i una mica més amunt encara


Aquí s'està menjant una barreta energètica


I jo estic admirant la seva Cannondale


A la baixada vaig patir una mica, no tenia pastilla al fre del davant i el del darrere no frenava massa; al mirador de les Guaitadores ho vam intentar arreglar i així vam poder seguir endavant. Més avall, a la casa on hi ha aquell gos que sempre sortia (ahir suposo que tenia tanta calor que no ho va fer) a bordar,  en Pino va punxar. Tot això ens va fer perdre una mica més de temps encara, de manera que quan vam ser a Sant Celoni ja no ens vam ni plantejar pujar al Corredor i vam anar directes al tren.

No tinc el track, en Pino tampoc l' ha penjat al wikiloc.  Però l'hem fet tants cops que gairebé de memòria la podríem repetir.

dijous, 8 de novembre del 2012

Un Corredor diferent (II) (01-05-2012)

Btt

Sortida molt similar a la del dia 16-04-12, Un Corredor diferent, aquest cop feta amb la boníssima companyia dels amics de Bttbadalona. A part de la companyia, hi ha alguna variació respecte a l'original:
-Sortim de BAdalona, del punt habitual on comencem a pedalar els Bttbadalonins. 
-Per anar a Alella, passem per la pujada del Coll de la Malesa (la "del Dipòsit") i el Seminari de la Conreria i baixem més endavant seguint el que va ser un dels trams de la Trinxa 2012. 
-A la segona passada per Òrrius, ja de tornada, pugem per la pista de la Mútua Metal·lúrgica en comptes de repetir el trajecte fins la pista de Sant Bartomeu com el primer dia. 
-Als Extraterrestres, de tronada cap a casa, no agafem el corriol de l'esquerra sinó el de la dreta, potser una mica més fàcil que el de l'esquerra que vaig agafar el primer dia i molt més senzill que el del mig, que queda per fer un altre dia, en Un Corredor diferent (III). 

Podeu trobar més fotos i informació a Bttbadalona.com
 
Els protagonistes al Seminari de la Conreria: Dojavi, Andrés, Sacarni, Pino, Linneo i Pere

Baixant pel corriol de Ca La Mort, a prop de  l'ermita de Sant Bartomeu

Dojavi menja! Primícia mundial! Pensàvem que no ho feia, no ho havíem vist mai

Al Santuari del Corredor, ja sense Sacarni

Baixant pels corriols paral·lels a la pista, l'Andrés queda enganxat i l'hem de treure del forat

Per sort no s'ha fes res

A la font de Can Bruguera, a punt de baixar pels corriolets de la Transmaresme

Abans, un petit descans

Corriolet que ens porta als peus d'Òrrius

Als extraterrestres, ja sense l'Andrés, contents per la ruta

El track és al wikiloc



dijous, 25 d’octubre del 2012

Un Corredor diferent (16-04-2012)

Avui he anat al Corredor. No he fet la ruta pistera habitual, he anat enllaçant corriols, tots ciclables. Amb la pluja el terreny no estava en les millors condicions, però la sortida m'ha agradat molt.
 
Aquest és el guió:
-Surto de Tiana
-Camí de Baix d'Alella, Cementiri d'Alella.
-Riera de la Coma Clara. Volia pujar per la pista dels peraltes però estava molt bruta i ho he fet per la de l'esquerra, més fàcil.
-Pista de la Cornisa. Variant a l'esquerra, la que va a la pista que puja de Vallromanes. Extraterrestres, seguint les marques del GR
-Pista de la Cornisa. Can Gurguí, Tobogan
-Creu d'en Boquet, Cal Senyor, Dolmen, pista de la Mútua, corriol que surt a l'esquerra i enllaça amb el que vam fer dilluns. Aquí m'he perdut un moment (em faltava un tram de trac) i he baixat a Òrrius per on no ho havia de fer. Pujada a la pista de Sant Bartomeu per un camí que em va ensenyar diumenge un company de Vilassar (Salvador: gràcies).
-Corriol de Ca la Mort i tots els que vam fer el dia del Turó de l'Home.
-Santuari del Corredor. Plou, no m'aturo que està moooooolt negre. Baixo pels corriols fins Dosrius. Agafo aigua a la font però tampoc m'aturo ja que s'està preparant una bona tempesta, amb força trons.
-Pujo per enllaçar amb la pista que porta a Can Bruguera. Hi pujo, seguint la pista. Baixo pels corriols de la Transmaresme, ben xops.
-Pujo per la riera de Clarà, a Argentona. M'ha costat força: el saulonet moll s'arrapa molt. Segueixo amunt per pista enfangada, em desvio per agafar un corriol que vaig trobar diumenge que és molt maco primer i que després es torna una mica feréstec.
-Torno a pujar en direcció a Òrrius. Comença a ploure de valent, trec l'impermeable i el flotador i penso que m'hauran de venir a buscar. Fa molt vent. Fa molt fred. Hi ha molta pujada (és la pista per on vam baixar dilluns), arribo com puc a Òrrius. Plou més encara. Segueixo pujant per on ho havia fet abans, però ara amb 60 km més i amb força fang, em costa però sóc molt tossut.
-Ja no plou tant, arribo a la pista de Sant Bartomeu. Vaig tirant, ara en direcció cap a casa. La pluja s'acaba. El cel està PRECIÓS. Passo pel Vietnam, he de posar oli a la cadena, queda com una pasta però ja no fa massa soroll. Pujo per la pista carenera fins Sant Mateu.
-Baixo, congeladet de mans, fins al Mirador. M'aturo, el cel molt maco novament. Cap al Llobregat el mar té el mateix color que el cel, fosc. Sembla que hi plou molt.
-Passo pels extraterrestres, variant esquerra, per on havia pujat. Con tot el dia he de vigilar de no relliscar amb les arrels molles, que són força perilloses. Baixo pel corriol de les escoles d'Alella. Pujo pel camí del mig i faig un corriolet que forma part del sender SLC-96, que em deixa a la Virreina.
-Pujo per Can Roca i m'arribo fins l'ajuntament, per tancar el trac. 


Unes fotos: 
Al matí feia força fresca i amb el sol i el vent hi havia força visibilitat


En arribar al Coll de Porc, vaig veure el Montseny enfarinat. Segur que després, a la tarda, encara s'emblanquinaria més ja que estava molt tapat i la temperatura era força baixa


Vaig passar per un dels corriols que vam fer al Turó per evitar la urbanització Sant Carles, i la devastació era total



Troncs esperant ser transformats en paper o en pasta de fusta, tallats en un moment sense cap mirament ni control


Pujant a Can Bordoi, a Can Dous, em vaig aturar un moment per menjar-me un entrepà. Tenia gana i aigua suficient i així no em caldria fer una aturada a Can Bordoi. Em sembla que l'invent va anar bé, ja que a la pujada al Corredor vaig anar força ràpid i no em vaig cansar gens. Mentre esmorzava tenia aquest sarronet de pastor als peus

 A Can Bosc vaig trobar aquest personatge, força tibat

 És clar que tenia motius per estar-ne de tibat, amb tanta família

Mentre em distreia amb aquestes foteses, va començar a tronar. A la part del Montseny era molt negre, a banda de mar no tant. Es va girar una mica d'aire, però no pensava que hagués de ploure ja que uns minuts abans, mentre esmorzava, feia un bon sol. Però ja se sap que a la primavera el temps canvia ben de pressa i abans d'arribar al Santuari del Corredor ja s'escapaven unes gotes. Ni vaig entrar al pati, vaig fer la foto dels preciosos xiprers que ens donen la benvinguda i em vaig escapar de l'aigua pels pèls

 Abans d'arribar a la carretera de Dosrius em vaig trobar aquest immens cirerer

Aquí es va posar molt negre i es van tornar a escapar unes gotes, de manera que vaig seguir endavant només aturant-me uns instants a omplir aigua de la font d'un parc infantil.
Comença la pujada, que vaig fent sense pressa però sense adormir-me, fins Can Bruguera, des d'on vaig baixar pels corriols de la Transmaresme però fets en sentit contrari.


En poca estona ja vaig ser a la Riera de Clarà d'Argentona i, per evitar la carretera, hi vaig pujar.
El sauló s'arrapa molt, em vaig notar una mica de molèstia a la cuixa i em vaig aturar on en Carsabi ens va donar aquella coca tan bona que havia comprat al mercat de Sant Iscle. Mentre menjava una barreta pensava en la coca, però és el que hi ha, com diria la meva filla.
Després de menjar i beure assegut a la tanca com un rei, venia la part més pesada de la pujada, amb molt de fang pel que havia plogut. A mitja pujada vaig deixar la pista i vaig agafar un corriol ben humit i força llarg.

Sembla mentida com canvien les coses en pocs dies, després d'un hivern molt sec, ara tot el bosc és ben verd

Però el cel no n'era de verd, era molt negre. I, és clar, tanta estona esquivant la pluja pels pèls no podia durar. I em va caure a sobre un bon ruixat mentre passava cap a Òrrius. Sort que portava l'impermeable i els guants llargs, calia abrigar-se ja que feia força fred. No només era negre el cel, el corriol també era molt fosc, però qui ho tenia més negre era aquest petit porc senglar que em va donar un bon ensurt

Per la pista cap a Òrrius i al mateix Òrrius, l'aiguat era considerable, però ja gairebé a la pista de la cornisa va començar a escampar, de manera que en arribar-hi ja no plovia. El cel era preciós, llàstima que a la foto no es vegi, per això no la poso. Sí que poso la de Badalona i Barcelona feta des del Mirador, amb una cortina de pluja al darrere


La sortida és al wikiloc


dissabte, 24 de desembre del 2011

CORREDOR "BÈSTIA" (12-10-2011)

Per entendre del tot això de "bèstia", cal una mica d'explicació: és bèstia per la ruta en sí, força dura, i també per la companyia, en Raúl, que fa broma amb la bèstia des de la sortida "El dia de la Bèstia". Però com que això algun company nou no ho sabia, vam fer una mica de broma al fòrum de Bttbadalona, on vaig penjar primer la convocatòria de la sortida i la crònica més tard.

Aquesta és la crònica:


Comencem el dia amb una gran reunió de bikers a la Plaça


Algun traïdor a la causa bttteril i algun retrobat després de molts anys i molts Castells de la Segarra


En faltava un


La ruta és al wikiloc


I aquí els que no renuncien al BTT, els puristes que mai agafaran un filferro amb rodes com fan els traïdors


En Nor_bak, la Bèstia Parda no ha arribat encara




Ja en marxa i amb la Bèstia


En Nor_bak, la Bèstia i jo ens separem del grup a Sant Jeroni i pujant al Dipòsit ens trobem al Domingo que ja s'ha fet uns quants Dipòsits, Vigies, onze 9 Pins i no sé quantes coses més


I precisament pujant als 9 Pins ens trobem al Xavi5, que també ha fet de les seves i a qui esperem dissabte i diumenge vinents


Per anar a Sant Bartomeu passem pel corriol que surt de Ca la Mort. Aquí tenim en Nor_bak i l'ombra de la Bèstia, que és a l'altra banda de la pista


Som a Can Bordoi, on hem arribat seguint tots els corriols i la trialereta del dia del Turó i repassem les provisions. Dieta mediterrània, sí senyor. Variada i amb molts colors, com ha de ser


Pugem al Corredor per la pista. La pujada és amenitzada per 363.229,5 cotxes i 259.335 quatrexquatres, que es van aturant a cada revolt per tornar-nos a passar després. No m'hauria pensat mai que aquesta pista pogués ser tan divertida. Aquí està en Raúl, ja amb ganes de tornar a pedalar


Quan ja érem al corriol, veiem la Martirio, en Gordi i els fills que arriben en... cotxe. Quedem amb ells perquè ens portin un pollastre a l'ast al Castell de Burriac i seguim la ruta. En Nor_bak va tota l'estona cantant i ballant, no sé d'on treu l'energia


Potser de les pastilles?


Estem ja a Dosrius i el flamant Two Nav d'en Raúl ens diu que hem fet un 65% de la ruta. Això ens dóna una gran alegria i moral per afrontar les quatre foteses que ens queden fins acabar i fem la pujada que hi ha aquí amb trams continuats d'un 350% de desnivell cantant i explicant-nos acudits. La temperatura d'uns 66º C, fresqueta per un 12 d'octubre, ens ajuda molt. I així estem, menjant-nos una pilota de tennis no sé on, encara amb aquesta jovialitat tan nostra


I pugem al Castell, on ens trobem la família Gordillo, que ens porten el pollastre i filmen com pugem sense desmuntar fins dalt de tot. Bé, això només ho va fer la Bèstia, en Norbak es va quedar a l'ultima pedra i jo a la primera


Ens espera Montcabrer, que des d'aquí és força bonic


Per anar-hi, baixem per la trialera al cementiri de Cabrera. La Bèstia, que curiosament s'assembla força al Nor_bak, es deixa veure fugaçment


Agafem aigua a la font de la carretera. Aquí jo ja m'he begut més de 6 litres i en Nor_bak s'ha begut mig bidó: la calor es fa sentir. Tornem a trobar en Gordi, la Martirio i els nens, ja per últim cop. Moltes gràcies pel vostre suport!
Però nosaltres hem de seguir, ens espera Montcabrer. Pugem primer per la pista, on trobem un Ford Kaga que no pot pujar i ha d'anar tirant enrere. I després de pujar per la trialera de les arrels, i de caminar una mica per les pedres, ja som al costat de la Creu




Baixant la Bèstia no es manifesta, ja que hi ha màquina de fotografiar, però segur que sense màquina ho hauria fet


De Montcabrer anem a Cabrils i pugem per la pista polsosa i blanca fins al capdamunt de la trialera del Cactus


Baixem fins Vilassar i tornem a pujar, amb gran entusiasme, fins la Creu d'en Boquet, on ens aturem per menjar una mica. La Bèstia es menja mitja barreta i jo una xocolata desfeta molt bona que té un aspecte deliciós. Com que estem frescs com roses a la matinada, passem pel Vietnam. I com que ni Vietnam ni Corea poden amb nosaltres, passem per una pista que planeja molt, allò que en diem un fals pla, però molt fals, per anar a Sant Mateu, on agafem la trialera de les pedres i on perdo de vista als meus acompanyants.
En arribar al monòlit extraterrestre, al Raúl li ha quedat aquesta cara, suposo que de satisfacció per la ruta tan lleugera que estem fent


Baixem per la trialera de l'Andrés i, pel Camí de Baix, anem a La Virreina per fer les escales. I al pont de l'autopista en Raúl em diu que s'en torna, li ha agradat molt i vol fer la ruta en sentit contrari. Aquí m'ho està dient


Espero que ja hagi tornat.

La ruta és al wikiloc